MIQUEL MARTÍ I POL
A l'any 1982, quan vaig venir de Rubí a viure aquí a Cornellà, en Martí i Pol va venir a l'Orfeó Catalònia a inaugurar alguna cosa o per algun homentage. Anava ja en cadira de rodes i l'acompanyava la seva primera dona, la Dolors (Diari d'absències). Jo portava la càmara de fotos i li vaig fer algunes mig d'amagat. En una, ell estava signant un llibre, amb el cap ajupit, i quan jo estava a punt de prèmer el botò va aixecar el cap, i em va mirar...i vaig fer la foto, on surten tots dos (ell i la seva dona) gairebé sense pensar i de casualitat.
Un temps més tard, vaig voler afegir en la invitació del casament un poema d'ell. I per demanar-li "permís" vaig voler escriure-li. No sabia la seva adreça. I com que acabava de treure l'últim llibre que es dia "Llibre de Bloomsbury" i en el llibre deien que acabava de camviar de casa, vaig pensar que potser vivia al carrer Bloomsbury. I iaxí que li vaig enviar una carta, a Roda de ter , carrer de Blomsbury, explicant-li això del poema que volia fer servir i com l'admirava ja que tenia tots els seus llibres de l'Editorial el Mall (aquells que t'havies d'acabar de fer retallant els relligats de les pàgines). I quina va ser la meva sorpresa quant em va contestar. És a dir, la carta, amb l'adreça incorrecta li va arribar. El carter el coneixia.....Escrit en una targeta i a màquina d'escriure, i signat de puny i lletra d'ell, em donava tot el permís i que no el tractés de patum per que no es considerava cap personalitat. ... Meravellòs.
I li vaig tornar a contestar i ell altre cop,.... i la qüestió és que tinc 4 o 5 cartes seves escrites a màquina i signades, on em parla que un dia més endavant si ens veiem, m'explicarà coses dels seus poemes, qui era l'Anna de la Lletra, etc.... Un tresor impagable que guardo com una de les millors coses que m'han passat a la vida.
Un temps més tard, vaig voler afegir en la invitació del casament un poema d'ell. I per demanar-li "permís" vaig voler escriure-li. No sabia la seva adreça. I com que acabava de treure l'últim llibre que es dia "Llibre de Bloomsbury" i en el llibre deien que acabava de camviar de casa, vaig pensar que potser vivia al carrer Bloomsbury. I iaxí que li vaig enviar una carta, a Roda de ter , carrer de Blomsbury, explicant-li això del poema que volia fer servir i com l'admirava ja que tenia tots els seus llibres de l'Editorial el Mall (aquells que t'havies d'acabar de fer retallant els relligats de les pàgines). I quina va ser la meva sorpresa quant em va contestar. És a dir, la carta, amb l'adreça incorrecta li va arribar. El carter el coneixia.....Escrit en una targeta i a màquina d'escriure, i signat de puny i lletra d'ell, em donava tot el permís i que no el tractés de patum per que no es considerava cap personalitat. ... Meravellòs.
I li vaig tornar a contestar i ell altre cop,.... i la qüestió és que tinc 4 o 5 cartes seves escrites a màquina i signades, on em parla que un dia més endavant si ens veiem, m'explicarà coses dels seus poemes, qui era l'Anna de la Lletra, etc.... Un tresor impagable que guardo com una de les millors coses que m'han passat a la vida.
Al cap d'un temps, anant de vacances amb el cotxe per Catalunya, vaig passar per Roda de Ter. Vaig passar per davant de casa seva, al carrer de les Escoles (llavors ja havia averiguat l'adreça correcta) i vaig pensar en anar-lo a veure. Però no ens vam atrevir i vam seguir endavant.....no m'en penedeixo de totes maneres.
