CARL ORFF

Crec que era entre els anys 1977 i 1978 que amb l'Esbart Dansaire de Rubí, vaig participar en l'estrena de les Danses del Llibre Vermell de Montserrat.

M'explico.

Fins al moment, en el Llibre Vermell de Montserrat, se sabia que hi havia anotats uns cants que feien els pelegrins de la muntanya, en la vetlla o per entretenir-se tot esperant l'estona d'anar a veure la imatge.

Però un monjo, el pare Gregori Estrada, reputat organista i estudiós del Llibre, va interpretar un extranys signes que hi ha via al costat de les notes ,a les partitures, i que ningú fins llavors

Havia sabut donar-hi significat.

I va decidir que allò eren passos de dansa o de ball. I els va anar desxifrant poc a poc, i van resultar coherents, amb les músiques i els cants, amb el resultat que aquells cants que fins llavors s'havien intepretat sols, també es podien ballar, en passos curts, molt concrets i en formes i figures de rotllana, etc.

I per demostrar-ho i poder-ho ensenyar al món, no va pensar en ningú més que en l'Esbart de Rubí.

I així va ser, com durant uns mesos, els diumenges al matí, un grup de nosaltres vam pujar fidelment al monestir a rebre les lliçons del pare Estrada, que no dubtava en anar endavant i endarrera i giravoltar per ensenyar-nos els passos que ell havia desxifrat.

Imagineu-vos quina complicació: seguir unes partitures antigues que no seguien cap dels ritmes que nosaltres conèixem, i aprendre's de memòria els punts, els passos, els giravolts que no seguien una pauta determinada, amb l'afegit que ens estàvem "inventant" o millor dit, imaginant, el que podia haver sigut tot allò, feia 800 anys.

I amb tot això, es va fer una coreografia, d'uns sis o set cants, que són els que tenien anotacions de passos per ballar.

I així va ser com es van presentar al món Els Cants i Danses del Llibre Vermell de Montserrat, en estrena Mundial, al mateix monestir, amb l'Escolania cantant la dotzena de cants, i amb l'Ars Musicae, tocant els instruments antics de l'època.

I amb tots ells, Escolania, Ars Musicae i set parelles de l'Esbart (ballàvem sis parelles, i hi havia una que s'anava turnant i per si algú es trobava malament o no podia), vam fer una gira , que avidentment va passar per Rubí, i després per diverses poblacions de França i més tard Alemanya, i concretament Berlín, on vam ballar a la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche, és a dir, a l'esglèsia nova feta després de la guerra.

I allà va ser, on, amb l'Escolania, vam saludar al senyor Carl Orff, ja molt gran i vellet, que ens va venir a veure i escoltar.

Vet aquí.